La història del poble de Vilabertran
ha estat poc tractada pels estudiosos de la comarca. Pot dir-se sense por a dir
cap disbarat que l’existència de la important canònica del lloc a fet que l’interès
dels historiadors se centrés en l’estudi del passat del cenobi, tot oblidant la
petita comunitat humana que hi havia a la seva ombra.
Pràcticament ningú s’ha
interessat per la configuració urbanística del nucli urbà en l’època medieval i
moderna. Sabem que almenys des de la baixa edat mitjana constituïa un caseriu
compacte dotat d’alguns carrers i una plaça. Però en vistes a les poques
referències que hem pogut trobar no ens ha estat possible determinar si era una
població emmurallada o no. El que si s’ha pogut documentar és l’existència d’almenys
dos portals d’accés, però no hem trobat cap referencia a murs, torres i valls.
Amb aquesta poca informació no es
pot dirimir si era una població emmurallada dotada de tots els elements d’una
vila fortificada, o bé que només quedés tancada per les mateixes parets
posteriors de les cases fent
les funcions de muralla, com encara es pot veure a Vilaür.
Les
notícies que em trobat sobre aquests portals, cap dels quals ha arribat fins a
nosaltres, són tardanes, però sens dubte
eren d’origen medieval ja que aquesta mena d’estructures havien quedat
obsoletes a partir del segle XVI. És justament a principis d’aquesta centúria
quan trobem les notícies més reculades que fins ara en tenim. Un document de l’any
1511 cita el portal Nou i un altra del 1517 parla del dels Prat i de Remines. El dels Prats encara surt esmentat l’any 1698.
Una escriptura de l’any 1664 cita el de Nostra Senyora i encara una altra del
1722 anomena el d’Amunt. Segurament dues o més d’aquestes denominacions han
estat aplicades a un mateix portal que tenia d’altres noms alternatius per
designar-los, o bé que els noms originals havien estat substituïts per uns
altres més actualitzats
