31/1/15

LA RIBERA DE FIGUERES, MAL ANOMENADA RIERA GALLIGANS



Arran del recent esvoranc de la Rambla hem vist repetidament citat el modest curs fluvial que travessa el subsòl de la ciutat de Figueres amb el nom de riera Galligans, aquest nom és relativament recent i no sempre ha estat unànimement acceptat per tothom. El rierol es designat sempre des de l’edat mitjana fins el primer quart del segle XIX amb el nom de “la Ribera” o bé amb el de “la ribera de Figueres”.
Darrerament hi ha una certa tendència a substituir el nom de “ribera” pel de “riera”, segurament per que els qui ho fan pensen que és molt  més catalana la segona manera que la primera, però el cert és que les dues formes són vàlides. L’ús de la paraula ribera és comuna a diferents zones de Catalunya i és la més utilitzada en aquesta part de l’Empordà.
L’hidrònim Galligans no apareix en la documentació a partir de l’inici de la cobertura de la Ribera en els anys trenta del segle XIX. En el projecte d’aquesta obra es comença a parlar de la “Bóveda del Galligans” segurament copiada del rierol que passa per la ciutat de Girona. En un article publicat al períodic local Empordà Federal, el 21 de juliol del 1934 podem llegir: “A qui se li ocorregué batejar amb aquest nom de Galligans una obra que no ho necessitava? Ho ignorem. « Hi ha qui preté que el nom Galligans fou importat de Girona. A l'esmentada ciutat existeix efectivament una riera dita Galligans que estava en part coberta, abans de la terrible inundació de l'any 43 Es possible que per analogia s'apliqués aquell nom »
 Però aquesta denominació no ha estat imposada d’una manera definitiva. En l’amillarament de Vilatenim de l’any 1945 surt sempre citada com a ribera de Figueres, l’actual plaça Terradelles es digué oficialment de “la Ribera” durant uns quants anys i l’aparcament de vehicles construït sobre aquest rierol en el tram que transcorre paral·lel a les carreteres de Llers i d’Olot, encara es diu oficialment de “la Ribera”. Seria interessant que es pogués recuperar oficialment aquesta denominació secular que en els darrers cent-cinquanta anys ha estat eclipsada per una altra d’origen incert