 |
| RUPIÀ - Façana de Can Nató, a la placeta de la Cúria. Magnífic casal gòtic amb porta adovellada i finestra coronella biforada (Foto de Jaume Meneses publicada a Flickr.com) |
Rupià comptà amb una sagrera o trenta passos d’immunitat a l’entorn de l’església parroquial documentada l’any 1071. Dintre d’aquest recinte de protecció es degué formar el primer nucli agrupat de cases. Com en d’altres poblacions de les Comarques Gironines la sagrera també rebé el nom de Cellera, denominació que hem trobat documentada l’any 1278. També hi hagué un castell esmentat l’any 1175, davant del qual hi havia una plaça. El veïnat de Candell és citat com un vilar en un document de l’any 1196.
Els senyors de l’esmentat castell eren els Rupià, família documentada ja el segle XII. El darrer d’aquests senyors documentats, Guillem de Rupià es vengué el castell i terme del lloc al bisbe de Girona l’any 1268 pel preu de 24.000 sous. Els bisbes promogueren la fortificació de la població. Aquestes obres s’allargaren durant molts anys. Les primeres referències són de l’any 1348 i duraren molts anys. A aquestes obres havien de contribuir i treballar els homes de Rupià, Parlavà i Ultramort, tots sota jurisdicció del bisbe. Aquests homes tenien al seu torn dret a refugiar-se dins el perímetre fortificat en cas de guerra i de perill. Sabem que per construir aquestes fortificacions calgué enderrocar algunes cases.
Aquestes muralles comptaven amb dos portals per accedir a l’interior de la població i davant de cada portal i havia una barbacana per protegir-lo. Sabem què el primitiu recinte s’amplià posteriorment. Un document de l’any 1382 esmenta la muralla forana.
La vila comptà amb un hospital almenys des de l’any 1328. Aquesta institució tenia el domini directe sobre algunes cases situades al seu entorn i almenys alguns dels habitants d’aquestes cases es declaraven homes propis de l’hospital.
Per la documentació que s’ha conservat sabem que a la població hi havia algunes cases amb pòrtic i que comptava amb forn públic i carnisseria. S’esmenta l’any 1377 una plaça exterior davant d’un dels portals. El bisbe tenia un palau a la població, edifici gòtic dels segles XIV i XV encara es conserva. Un document del 1423 cita la plaça d’Amunt, la qual ha mantingut aquesta denominació fins els nostres dies. Del veïnat de Sobrevila tenim constància escrita des del 1510.
