La recent creació d’una ruta del patrimoni arquitectònic figuerenc amb l’edició d’un fulletó és en principi una iniciativa que es trobava a faltar i que arriba amb un cert retard respecte a d’altres poblacions. Ara bé els criteris que s’han utilitzat a l’hora de redactar els textos i el rigor dels seus continguts penso que són ben discutibles.
En general s’ha donat més importància a les èpoques més recents enfront de les més reculades la qual cosa inevitablement fa que quedi incompleta la informació del lloc que s’està visitant. A més a més moltes de les dades que hi figuren són inexactes, poc contrastades i fins i tot falses. Alguns exemples d’algunes d’aquestes inexactituds i mancances són:
En el plafó 1 corresponent a la Rambla pràcticament es dóna a entendre que la història del lloc comença amb el cobriment de la Ribera l’any 1833. S’ignora l’existència anterior dins aquest espai d’un palauet reial. De dos ponts, un molí, la muralla, adoberies, un mercat de bestiar... i fins i tot que gairebé tot el perímetre actual del vial ja estava edificat quan es va produí l’esmentat cobriment. En definitiva s’ignora la importància que per a la ciutat a tingut aquest lloc ja des de l’edat mitjana.
En el número 4 instal·lat a la plaça del Gra es diu què aquest zona es començà a edificar l’any 1807 amb la construcció del convent dels monjos de Sant Pere De Rodes quan el cert és que el sector que hi entre el carrer Nou i la Calçada dels Monjos, entre el de la Rutlla (incluint el costat nord de l’esmentada plaça) i l’eix Caamaño-Palmera, Fossos ja existien l’any 1788 i molts carrers del sector encara conserven el nom que tenien al segle XVIII.
En el sisè d’aquests escrits “informatius” es parla de l’existència a l’actual carrer Joan Maragall d’una presó en aquest carrer des de l’any 1579 a l’indret on avui hi ha l’arxiu municipal i abans hi havia la biblioteca. La presó en aquesta època estava situada en una gran torre circular que hi havia ocupant a la confluència del carrer Ample amb el de Joan Maragall i a principis del segle XVII encara hi era en aquesta ubicació i per tant la instal·lació del presidi a l’espai on diu el plafó devia ser molt més tardana i reaprofitant un edifici més antic.
Pel que fa al desè situat a la plaça de l’Església es diu que Figueres va començar a créixer al segle IX al voltant de l’església de Sant Pere. Els documents que esmenten Figueres més antics que coneixem són del segle X i de l’església tenim constància a partir de l’any 1020. Si l’autor dels plafons té notícies rigoroses i contrastades de l’existència de Figueres i de la seva parròquia en les èpoques que ell diu que les publiqui ben aviat per que seria un document del tot excepcional.
El darrer d’aquests plafons situat a la plaça de l’Ajuntament parla de l’antic edifici municipal segon ell datat l’any 1767 i que atribueix al mateix arquitecte que va projectar el castell de Sant Ferran. La construcció de l’antiga casa consistorial sabem que estava molt avançada el 1757, o sigui deu anys abans i de l’atribució de la seva construcció a Juan Martín Zermeño, crec que no és impossible del tot però m’agradaria que ens donés a conèixer les fonts en les quals basa aquesta informació. Pel que fa als pòrtics de la plaça que en el redactat són considerats de mitjans del segle XVI, sabem que són en realitat posteriors a l’any 1819. El seu estil arquitectònic tampoc es correspon de cap manera als de la setzena centúria.
Es podria continuar parlant de moltes més errades. També es podria comentar gran quantitat de dades que era factible afegir i que s’han desaprofitat aplicant uns criteris de resum i de síntesi més que discutibles.
Finalment només cal dir que el sotasignat ha dedicat molts anys i esforços a l’estudi de la Figueres baixmedieval i moderna que s’han publicat en diferents llibres i revistes. En aquests treballs apart d’aportar una gran quantitat de dades inèdites he procurat sempre indicar les fonts d’informació. Seria desitjable que què en properes ocasions en que es vulgui promocionar la història i el patrimoni de la ciutat s’optés per oferir al públic uns continguts més actualitzats i rigorosos.
Antoni Egea
